TXIRONA

.........................................................................................Kan kolmo es queda!!.............................................................................................

dijous, 31 de març de 2011

Peticions fiscals contra solidaris amb Núria Pòrtulas de 3 anys per un i per l’altre 4 anys i 8 mesos

Peticions fiscals contra solidaris amb Núria Pòrtulas de 3 anys per un i per l’altre 4 anys i 8 mesos

[font: Editorial Tramuntana Vermella Mail 28/03/2011]

L’afer Pòrtulas cada vegada sembla més una maquinació policial de l’entorn de l’actual conseller d’Interior i de la pròpia família Pujol. Cal considerar que darrerament el propi Jordi Pujol proclama que des de jovenet està enamorat de la manera de “fer país” del sionisme internacional vers la creació l’any 1947 de l’Estat jueu d’Israel. D’aquesta manera, Pujol fa una síntesi entre la seva ideologia nacional catòlica catalana, inspirada en els reaccionaris Pomells de Folch i Torres, que en la seva versió belga van derivar en el feixisme rexista del moviment Cristus Rex de Valònia (1930) de Leon Degrelle, i el sionisme militant. La posició independent dels stalinistes vestits de verd d’ICV en relació al sionisme i especialment l’opció pro causa palestina del seu soci EUiA i IU va ser un factor clau per desgastar el Departament d’Interior de la Generalitat en mans de Joan Saura i Joan Boada. En aquest marc, l’entorn de Jordi Pujol va decidir organitzar provocacions policials, sota cobertura d’empresaris sionistes jueus que voluntàriament col·laboren i donen cobertura logística a les activitats il·legals del Mossad a Catalunya. Aquestes provocacions sionistes no eren cap novetat doncs des del moment en que Jordi Pujol va desenvolupar el cos de Mossos d’Esquadra la protecció de l’Estat d’Israel i els seus interessos econòmics, polítics i estratègics en el Principat de Catalunya va ser una de les seves tasques més importants, cosa que en certa manera Saura i Boada van deixar una mica de banda fa quatre anys, cosa que va representar un alt cost polític per la coalició ICV-EUiA, la iniciativa capitalista verda, stalinista de debò. I una víctima d’aquesta maquinació policial pujolista dins de la Divisió Central d’Investigació dels Mossos va ser la jove llibertària de Sarrià de Ter Núria Pòrtulas, que va patir una barroera inculpació terrorista fora de lloc que la gent de l’antic Escamot-16 dels Mossos, joves policies provinents de les JNC de Convergència, encarregat de la seguretat del president Pujol l’any 1982, després del cop d’estat del 23-F, que ja el periodista Jordi Mercader denuncià, en l’edició del diari ‘El País’ del 15 de desembre de 1982, que “en la pràctica fa, de manera reservada, altres tasques delicades”. En el mateix article de premsa, Mercader explica que van passar per comissaria de la Policia Nacional espanyola dos mossos de paisà, provinents de l’Escamot-17, dits ‘Mortadelos’ en l’argot policial català, segons Miquel Sallarès (‘Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s’ha explicat’ [Barcelona, 2008]) i Fèlix Martínez i Jordi Oliveres, ‘Jordi Pujol. En nom de Catalunya’ [Barcelona, 2005]), quan van despertar sospites mentre feien un servei especial de vigilància i protecció d’una de les sinagogues de Barcelona durant la denominada Setmana d’Israel. En aquells anys, el CESID vigilava les activitats polítiques dels Mossos i de la pròpia família Pujol, cosa que va obligar a la consellera Maria Eugènia Cuenca a destituir el cap militar del cos autonòmics aleshores, el comandant Josep Peris, “per les seves serioses sospites que passava informació” als serveis espanyols d’intel·ligència (Martínez i Oliveres, 2005). A causa d’aquestes provocacions sionistes contra ICV-EUiA i davant la torna de la declarada militància pro sionista del conseller d’ERC Carod-Rovira, el president Pepe Montilla va mantenir fins el final en el seu càrrec de secretari general d’Interior Joan Boada, fins el final del govern del Tripartit. Podeu seguir els escrits pro sionistes de Pilar Rahola contra Saura i Boada per atendre millor aquesta estratègia de la tensió, de la qual va ser víctima la companya Pòrtulas i que encara porta cua amb aquestes peticions de presó contra dos companys solidaris de Girona. Tot plegat, un conjunt de situacions que fan la Nuri i aquests companys víctimes dels enfrontaments entre sionistes i stalinistes de debò.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada